Ponents
Gemma Peris Duran
Codirectora de l'Oest
Periodisme de proximitat constructiu i innovació en mitjans locals
L'Oest és un mitjà digital de proximitat de les Terres de l'Ebre que ha integrat el periodisme de solucions com a eix editorial. Peris ha liderat aquesta transició editorial combinant rigor informatiu i connexió comunitària en un context de premsa local sota pressió.
Alfredo Casares
Director del Instituto de Periodismo Constructivo
Formació, divulgació i transformació de redaccions cap al periodisme constructiu
Fundador de l'Instituto de Periodismo Constructivo, principal referent en llengua castellana en la divulgació i la formació en periodisme constructiu. Ha acompanyat redaccions espanyoles i llatinoamericanes en la incorporació de l'enfocament de solucions al seu dia a dia editorial.
Cristina Grao
Periodista experta en periodisme de solucions. Responsable de continguts d'En Positivo
Periodisme de solucions, narratives positives i connexió amb noves audiències
En Positivo és un dels primers mitjans en castellà especialitzats en periodisme constructiu. Grao hi lidera l'estratègia de continguts, explorant com les narratives de solucions poden connectar amb audiències que han abandonat els mitjans convencionals, en especial les franges joves.
Sergi Mulero
Periodista a 3Cat
Aplicació pràctica del periodisme constructiu en un mitjà públic audiovisual
Periodista a 3Cat amb experiència en la cobertura d'actualitat des d'un enfocament que prioritza el context i les respostes als problemes. Aposta per formats que informen i alhora donen eines a la ciutadania per entendre i actuar sobre la realitat.
Carles Ortet
Moderador · Consultor en IA a 498AS i CEO de Zoopa
Les preguntes que ens fem
- Per què cada cop més ciutadans eviten les notícies?
- Què diu això del periodisme que fem?
- El periodisme constructiu és una moda o una resposta estructural a la crisi de confiança en els mitjans?
- Com es pot informar de problemes reals sense caure en el catastrofisme ni en l'optimisme naïf?
- Quins resultats concrets han obtingut els mitjans que han adoptat l'enfocament constructiu?
- Els joves estan desconnectats de les notícies. Pot el periodisme constructiu ser un pont per recuperar-los?
- Com s'integra el periodisme de solucions a la rutina diària d'una redacció sense perdre rigor?
- Quin paper han de jugar els mitjans públics com 3Cat en la promoció del periodisme constructiu?
- El periodisme constructiu pot contribuir a millorar la qualitat democràtica i el debat públic a Catalunya?
Introducció i context
Aquest Radar se centrarà en el periodisme constructiu, un enfocament periodístic que, sense renunciar a la rigorositat, busca anar més enllà de la simple descripció dels problemes. El seu objectiu és presentar també solucions, alternatives i perspectives que puguin enriquir el debat públic, promoure el pensament crític i evitar el catastrofisme o derrotisme que sovint domina la cobertura informativa tradicional.
39%
De la població evita activament les notícies
Font: Reuters Institute DNR 2024
56%
Dels joves (18-24) se senten fatigats per les notícies negatives
Font: Reuters Institute DNR 2024
+30%
D'engagement en continguts amb enfocament constructiu
Font: Solutions Journalism Network
L'interès per les notícies ha caigut de manera significativa en els últims anys, especialment a Catalunya i a Espanya. La fatiga informativa i emocional és un dels motius principals: moltes persones diuen que eviten les notícies perquè les troben massa negatives, perquè se senten impotents o perquè "ja en tenen prou". Justament són els joves els qui estan més desconnectats de les notícies.
"El periodisme constructiu no és periodisme positiu. És periodisme rigorós que, a més d'explicar què va malament, explica amb evidències com es poden resoldre els reptes socials."
— Alfredo Casares, Instituto de Periodismo Constructivo
Des de fa uns anys moltes corporacions mediàtiques internacionals han incorporat l'anomenat periodisme constructiu o de solucions amb bons resultats, augmentant la connexió de la ciutadania amb les notícies. És una resposta al creixent sensacionalisme i biaix negatiu dels mitjans i una manera de contribuir des del periodisme a servir millor les nostres democràcies.
A Catalunya i Espanya, l'interès per les notícies ha caigut de manera especialment pronunciada entre els menors de 35 anys. Però el fenomen no és nou ni exclusiu: a Holanda, De Correspondent porta més d'una dècada demostrant que un model editorial sense publicitat, basat en la profunditat i el context, pot arribar a 90.000 membres actius. La Solutions Journalism Network als EUA ha format més de 40.000 periodistes amb un protocol simple: documenta no només el problema, sinó com s'hi respon, amb quins resultats i amb quines limitacions. I el Constructive Institute d'Aarhus ha acompanyat redaccions europees en la transició sense que cap d'elles hagi perdut audiència en el procés.
Temes clau a debatre
01 Crisi de confiança
Per què els ciutadans eviten les notícies
- La fatiga informativa: causes psicològiques i socials del rebuig a les notícies
- El biaix negatiu dels mitjans: per què les males notícies sempre guanyen en visibilitat
- La impotència apresa: quan la ciutadania sent que les notícies no canvien res
- Diferències generacionals: com els joves processen la informació d'una manera diferent
- Les xarxes socials com a filtre informatiu: implicacions per als mitjans tradicionals
02 Periodisme de solucions
Qué és i qué no és el periodisme constructiu
- La diferència entre periodisme constructiu i periodisme positiu o d'optimisme naïf
- El rigor com a fonament: les solucions han d'estar basades en evidències
- Models de referència internacionals: De Correspondent, Positive News, Solutions Journalism Network
- Com es cobreix una crisi des d'un enfocament constructiu sense minimitzar-la
- El paper de les fonts: com accedir a actors que treballen en solucions reals
03 Joves i audiències
Reconnectar amb les generacions desconnectades
- Per qué el 56% dels joves (18-24) se senten fatigats per les notícies negatives
- Formats i plataformes que funcionen per a audiències joves: el cas de TikTok i Instagram
- El periodisme constructiu com a eina per recuperar la credibilitat davant les noves generacions
- Com mesurar el reconeixement i l'engagement en continguts de solucions
Dada clau: Els joves no abandonen les notícies per desinterès, sinó per protecció emocional. El periodisme constructiu ofereix informació sense el cost psicològic associat al catastrofisme.
04 Redaccions
Integrar el periodisme constructiu sense trencar el flux editorial
- Com es forma una redacció per adoptar l'enfocament constructiu sense perdre agilitat
- El conflicte entre la urgència de l'actualitat i el temps que requereix el periodisme de solucions
- Eines i rutines: com incorporar la "pregunta de la solució" al procés periodístic habitual
- Resistències internes: periodistes que perceben el periodisme constructiu com una concessió editorial
- Casos pràctics de redaccions que han fet la transició amb èxit
05 Servei públic
El paper dels mitjans públics com 3Cat
- Té un mitjà públic una responsabilitat especial d'adoptar l'enfocament constructiu?
- El mandat de servei públic com a argument per al periodisme de solucions
- Com compatibilitza 3Cat la cobertura d'actualitat amb el periodisme constructiu
- L'impacte en la qualitat democràtica: periodisme que informa i que habilita la ciutadania
06 Resultats i negoci
El periodisme constructiu és rendible?
- Dades d'engagement: el +30% de la Solutions Journalism Network, explicat
- Fidelització d'audiència: el periodisme constructiu reté millor els lectors
- Subscripcions i model de negoci: hi ha correlació amb la conversió a lectors de pagament?
- El risc de la percepció de "marca blanda": com evitar que el constructiu es confongui amb la manca de crítica
Possibles blocs de conversa
- On és la línia entre periodisme constructiu i periodisme que minimitza problemes reals?
- Pot el periodisme de solucions ser igualment rigorós que el periodisme d'investigació?
- El periodisme constructiu és una resposta a la crisi de credibilitat o n'és una conseqüència?
- Com es forma un periodista per fer periodisme de solucions sense perdre l'esperit crític?
- Quines plataformes i formats funcionen millor per a continguts constructius?
- El periodisme constructiu pot ser una sortida a la crisi del sector local i de proximitat?
- Quines mètriques cal fer servir per mesurar l'impacte del periodisme constructiu?
- Quin canvi caldria fer en el dia a dia d'una redacció per adoptar aquest enfocament?
- Pot el periodisme constructiu contribuir a la salut democràtica de Catalunya?
Preguntes per als ponents
Gemma Peris Duran
Periodisme de proximitat i innovació en mitjans locals
Codirectora de l'Oest
- Com heu implementat el periodisme constructiu a l'Oest? Quins canvis concrets ha suposat a la redacció?
- Un mitjà de proximitat té avantatge per adoptar l'enfocament constructiu respecte a un mitjà nacional?
- Com mesures l'impacte del periodisme de solucions en una comunitat local concreta?
- Quines resistències heu trobat —internes i externes— a l'hora d'adoptar aquest enfocament?
- Creus que el periodisme constructiu pot ser una sortida viable a la crisi dels mitjans locals?
- Hi ha temes de proximitat on el periodisme constructiu és especialment difícil d'aplicar —corrupció local, conflictes veïnals, tancaments d'empreses? Com hi treballeu?
Alfredo Casares
Formació i transformació de redaccions
Director del Instituto de Periodismo Constructivo
- On és exactament la línia entre periodisme constructiu i periodisme d'optimisme naïf o de "pink washing"?
- Quins resultats mesurables han obtingut les redaccions que heu acompanyat en la transició?
- Com es forma un periodista per fer periodisme de solucions sense perdre l'esperit crític?
- Les redaccions digitals adopten l'enfocament constructiu de manera diferent a les tradicionals?
- El periodisme constructiu pot ser rendible? Quina correlació hi ha amb la fidelització d'audiència i les subscripcions?
- La IA generativa canviarà el periodisme constructiu? Pot ajudar a identificar solucions a escala o acabarà banalitzant el gènere amb contingut automàtic?
Cristina Grao
Periodisme de solucions i narratives positives
Periodista i responsable de continguts d'En Positivo
- Com expliques el periodisme de solucions a un lector que espera notícies convencionals?
- Quines narratives constructives han connectat millor amb audiències joves? Hi ha formats que funcionen especialment bé?
- Com es treballa el periodisme de solucions en el dia a dia d'una redacció sense trencar el flux d'actualitat?
- El periodisme positiu neix d'una demanda de l'audiència o és el mitjà qui ha de crear-la?
- Com valores la percepció que el periodisme constructiu és "menys seriós" o "menys periodisme"?
- Com decideixes que una solució mereix ser notícia i que no és simplement màrqueting d'una empresa o ONG? Quin filtre editorial apliques a En Positivo?
Sergi Mulero
Aplicació pràctica en un mitjà públic audiovisual
Periodista a 3Cat
- Com s'aplica el periodisme constructiu a 3Cat concretament? Quins programes o formats ho incorporen?
- Un mitjà públic té una obligació especial d'adoptar aquest enfocament? Ho vius així des de dins?
- Com combines el rigor periodístic amb el missatge constructiu en continguts d'actualitat urgent?
- Quines reaccions has obtingut de la redacció i de l'audiència quan has aplicat un enfocament constructiu?
- Creus que 3Cat hauria de tenir una política editorial explícita de periodisme constructiu?
- Existeix el risc que el periodisme constructiu en un mitjà públic com 3Cat es confongui amb la promoció de les polítiques del govern de torn? Com s'evita aquesta trampa?
Dimensions estratègiques
Credibilitat i confiança
Com recuperar la relació de confiança amb una audiència fatigada i escèptica
Innovació editorial
Nous formats, rutines i enfocaments per integrar el periodisme de solucions
Audiències joves
Estratègies per reconnectar amb les generacions que han abandonat les notícies
Model de negoci
Impacte del periodisme constructiu en l'engagement, la fidelització i les subscripcions
Servei públic
El paper de 3Cat i els mitjans públics en la promoció del periodisme constructiu
Qualitat democràtica
Com el periodisme de solucions pot contribuir al debat públic i la participació ciutadana
Objectiu del Radar
Aquest Radar vol obrir una reflexió sobre el futur del periodisme en un context de fatiga informativa creixent i crisi de credibilitat dels mitjans. L'objectiu no és arribar a conclusions tancades, sinó compartir experiències, detectar resistències i identificar oportunitats per reforçar la funció social del periodisme a través d'un enfocament constructiu i rigorós.
Les opinions dels ponents seran expressades a títol personal i no representen necessàriament la posició oficial de les seves organitzacions.